Segons Aristòtil, cada virtut és un punt mig entre dos extrems igualment equivocats: un per defecte i un per excés. Aquí es mostren les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temperança), el seu punt mig i els extrems, i com aquests extrems es poden il·lustrar pedagògicament amb diverses escoles filosòfiques clàssiques (estoics, epicuris, cínics, cirenaics, sofistes…).
| Aspecte | Nom | Descripció | Escoles que hi tendeixen (exemple pedagògic) |
|---|---|---|---|
| Defecte | Imprudència, impulsivitat | Actuar sense pensar, sense preveure conseqüències, moure’s només per impuls. |
Cínics (versió radical)
Sofistes relativistes Menyspreu de càlcul previ i de la prudència social. |
| Punt mig (virtut) | Prudència | Deliberar bé, veure la realitat tal com és, valorar opcions i triar amb seny. |
Aristòtil Saviesa pràctica que orienta la vida moral. |
| Excés | Excessiva cautela, por paralitzant | Veure perills a tot arreu, quedar bloquejat per la por a equivocar-se. |
Epicuris extremistes
Estoics rígids Tendència a evitar qualsevol risc o error. |
Idea clau: la prudència no és por ni temeritat; és l’art de decidir bé en situacions concretes.
| Aspecte | Nom | Descripció | Escoles que hi tendeixen (exemple pedagògic) |
|---|---|---|---|
| Defecte | Injustícia, egoisme | No respectar drets, abusar del poder, pensar només en l’interès propi. |
Sofistes La justícia com a fascinació pel poder més que per l’equitat. |
| Punt mig (virtut) | Justícia | Donar a cadascú el que li correspon, respectar drets i deures, cuidar el bé comú. |
Aristòtil
Plató Harmonia entre persona i comunitat. |
| Excés | Legalismo inflexible, rigidesa | Aplicar normes sense compassió ni context; la llei per sobre de tota consideració humana. |
Estoics romans (lectura rigorista) Risc de convertir el deure en puresa legal sense misericòrdia. |
Idea clau: la justícia és equitat: ni l’abús del fort ni la fredor d’una llei sense ànima.
| Aspecte | Nom | Descripció | Escoles que hi tendeixen (exemple pedagògic) |
|---|---|---|---|
| Defecte | Covardia | Fugir del que cal afrontar, evitar tot risc encara que sigui just. |
Hedonisme vulgar
Cirenaics Prima absolutament evitar el dolor i el risc. |
| Punt mig (virtut) | Coratge serè | Afrontar el perill quan cal, amb consciència del risc, sense fanfarroneria. |
Aristòtil Punt mig entre fugir sempre i buscar el risc per ell mateix. |
| Excés | Temeritat | Assumir riscos absurds o desproporcionats; confondre valentia amb imprudència agressiva. |
Cínics
Heroisme homèric Exhibició de menyspreu pel perill i pel judici aliè. |
Idea clau: ser valent no és buscar el perill, sinó no fugir de la responsabilitat quan el bé ho exigeix.
| Aspecte | Nom | Descripció | Escoles que hi tendeixen (exemple pedagògic) |
|---|---|---|---|
| Defecte | Desmesura, descontrol | Excessos, dependències, deixar-se portar pels impulsos i el plaer immediat. |
Cirenaics
Hedonisme vulgar Plaer intens com a criteri gairebé únic. |
| Punt mig (virtut) | Moderació, temperança | Gaudir dels plaers d’una manera ordenada, saber renunciar quan cal, governar els desigs. |
Aristòtil
Epicureisme moderat Prioritzar una vida serena més que el plaer intens. |
| Excés | Ascetisme extrem, repressió | Negar gairebé tots els plaers, sospitar sistemàticament del cos i de les emocions. |
Estoics radicals
Cínics Vida austera portada a l’extrem, fins a la incomoditat programada. |
Idea clau: la temperança no és reprimir-ho tot, sinó fer que la raó governi el desig, no que el desig governi la raó.