Ja fa força temps que, quan va començar a posar-se de moda això de disposar d’un blog personal, vaig decidir que de moment jo no ho faria. I això per diverses raons. D’entrada sempre m’ha semblat que per mantenir un blog primer cal tenir alguna cosa a dir, una dèria sobre la qual parlar amb coneixement de causa. I cal estar molt segur que el que diràs resultarà d’interès o utilitat per algú altre. I aquest no era el cas!.

De fet, el meu interès primordial anava orientat a entendre com es construïen, com funcionaven i com es mantenien els artefactes com les pàgines web o els blogs. Mentre que, precisament, les eines de publicació i edició de blogs el que feien era aïllar els editors de les complexitats tècniques i de tots els problemes relacionats amb el disseny, la construcció i el manteniment de les pàgines per tal que pugessin centrarse-se en el contingut i dedicar-se a parlar sobre el tema del seu interès, qualsevol que fos aquest. Naturalment que també hi havia molts blogs dedicats a qüestions tècniques i a explicar i compartir amb altres precisament aquests temes que a mi m’interessaven. La meva experiència, però, m’indicava que o bé es tractava de llocs de molta qualitat i un nivell molt alt, sovint dependents d’empreses o organitzacions molt solvents o bé, la majoria dels purament personals, resultaven força pobres i decebedors incorrent moltes vegades en errades i inexactituds molt lamentables. Vaja que com sovint passa a Internet hi havia molta més palla que gra i jo no volia contribuir a augmentar la quantitat de palla. Per tot això vaig preferir dedicar-me a investigar com muntar una web a pèl; això és contractant directament un domini, configurant i mantenint jo mateix el servidor que l’hostatjaria, creant les bases de dades Access necessàries en el meu servidor i escrivint directament tot el codi necessari en html, asp, php i java. Naturalment els resultats i l’aparença aconseguida van ser força modestos i no es poden comparar amb l’aspecte i la funcionalitat de les webs dissenyades i creades per equips professionals. Tanmateix els aprenentatges i la satisfacció aconseguits en tenir treballant sense errors pàgines actives amb control d’accés d’usuaris, àlbums de fotos, agendes editables des de formularis, gestió i seguiment dels accesos i moltes altres cosetes van ser, finalment, molt importants. Mentrestant el temps anava passat i a banda d’això també el meu quefer professional em duia a dedicar temps a altres produccions. Que si uns Excels per aquí, unes presentacions per allà, que si un Moodle, que si uns vídeos, que si uns manuals maquetats amb QuarkXPress o uns midis per a la Coral creats amb Finale… i després, per acabar-ho de complicar les xarxes socials… Finalment, ara que eines com el WordPress s’han complicat tant que molts bloggers necessiten del concurs de professionals per a poder fer pàgines que es distingeixin i destaquin entre tantes d’altres de similars penso que, potser, ha arribat el moment, de començar un blog propi, aprendre el funcionament d’aquestes eines i, potser també, fer-lo servir per posar una mica d’ordre i reorganitzar moltes de les altres coses que he anat fent. Per descomptat no espero que aquest blog sigui seguit per ningú ni penso escriure i mantenir-lo pensant en cap audiència si no, únicament, com un estri de reflexió i treball personal. Si, malgrat tot, algú localitza casualment el blog i troba res que li sigui d’utilitat doncs millor que millor.